ENTRANYES ARBÒRIES

Un terra sorrenc e inestable, a portat que les arrels d'aquest arbre surtin a la llum. Imatge feta a tocar les aigües de l'estany d' Engolasters (Andorra)

BITXOS.1

Durant un descans mentre realitzàvem el descens del torrent de Santa Caterina (Montserrat), una formiga aterra sobre el meu casc, creant una imatge i uns colors força curiosos

MORT ANUNCIADA

Les carreteres uneixen a les persones però separen als animals. Les nostres grans infraestructures viàries cada vegada són unes barreres més infranquejables per a la fauna, tant salvatge com domèstica. Es calcula que a l'any moren atropellats en les carreteres espanyoles, més de 10 milions de vertebrats. Fotografia pressa a la carretera que va a la Nou de Berguedà

CAMPANA

Detall de la campana de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, del terme d'Esparreguera (Baix Llobregat) tot i que pertany a la parròquia Santa Maria d'Olesa de Montserrat des del 1868

MUSELL

Un musell o morro, es la part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas. El que es veu a la foto, és el d'un gos molt eixerit que pul·lula pels voltants del veïnat de cases del Ferran, dins del terme de Castellbell i el Vilar (Bages)

BOTES DE VI

Detall d'unes botes de vi, situades en el mas abandonat de can Ferran (terme de Castellbell i el Vilar), avui dia desaparegudes a causa d'un incendi forestal que arribà fins la casa, deixant-la molt més malmesa del que ja estava

LLENEGAS

Aquest bolet s'el coneix popularment amb el nom de "llenega" o "mocosa o bavosa negra" (Hygrophorus limacinus), degut al fet que té la cutícula del barret molt viscosa, coberta per una substància mucilaginosa que també recobreix la part exterior del peu. Aquestes de la imatge, foren trobades de casualitat pels voltants del Turó del Marquès

VISIONS

Hi han persones que si fessin servir la seva intel·ligència per a coses constructives, segurament moltes coses anirien més bé. Aquest és el cas d'aquesta roca que porta a l'inici de la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar (Andorra), on algun il·luminat després d'una alta dosis de imaginació i, possiblement alguna cosa més que tabac, va veure que la pedra tenia alguna cosa més que duresa, a continuació i va deixa la seva empremta creativa. Tot i així i, veien la infinitat de construccions que estan destrossant el famós País dels Pirineus, aquesta roca no deixa de ser una anècdota graciosa